CAMINANT PEL CAMÍ D'AMOR. 5. Avançar

A mida que anem millorant, l'ànima ens fa saber que anem bé fent-nos sentir més alegres, més saludables, posant màgia a la nostra vida, ... Però, passat un temps, hem d'avançar i millorar. Si ens estanquem, l'ànima tornarà a enviar-nos missatges perquè ens adonem que la cosa no va bé. ¿Perquè, si uns dies abans ens havia premiat?. Òbviament, perquè un cop has rebut el missatge que anaves bé, el que no pots fer és aturar-te. Aquesta forma de funcionar, pot desanimar a més d'un. Però, només, si perdem la perspectiva d'on estem ara comparada amb com estàvem. Ja sé que no és fàcil recordar-ho fredament. Potser podeu portar un diari. O confiar en un bon amic que us ho pugui ratificar imparcialment. Així podreu comprovar que heu avançat realment.

També és cert que, a vegades, per avançar en certes mancances, afluixem en d'altres.

Però, el més normal és que, un cop hagueu avançat, us aneu encallant cada vegada per detalls més petits. I això, encara que en un primer moment us pugui desanimar, és bo. Significa que l'ànima, que moltes vegades s'haurà passat anys donant-vos canya perquè no us estimeu, ara us està donant canya (encara que, si ho penseu fredament, molta menys) per mancances cada cop més insignificants.

En estadis més avançats del camí, és normal que es donin símptomes d'aquest estil:

-         el rum-rum de l'ansietat de fons, cada cop és menor o es dóna menys sovint, però com el teniu més present (abans no us n'adonàveu de tan constant com era) sembla més intens

-         la forma en que es manifesta l'ansietat (menjar massa, menjar xocolata, dormir malament) us sembla més exacerbada, perquè l'ànima us dóna pistes més intenses perquè no defalliu

-         percebeu alteracions a l'estat d'aquietament cada cop amb més freqüència i per motius més nimis, com si us alteressin cada cop més coses (son menys, però les noteu més).

L'estat d'aquietament ve de viure el present i no pensar en el futur i, per això, no us han d'influir ni les coses “bones”, ni les “dolentes” que us passin. Les heu d'acceptar i, quan hagueu d'escollir, triar la adequada, en funció de qui sou. Però si us “emocioneu”, i comenceu a pensar on us portarà aquella cosa “positiva” o “negativa”, el que passa és que sortiu de l'estat d'aquietament.

L'estat d'aquietament significa l'absoluta tranquil·litat de que, essent qui voleu ser, arribarà el necessari per poder-ho ser. I, per això, només us heu de preocupar de ser qui voleu ser. Quan un fet, sigui del signe que sigui, us treu de l'estat d'aquietament, vol dir que:

-         no confiàveu al cent per cent que tot aniria bé pel simple fet de ser qui voleu ser

-         estàveu essent vosaltres i estimant-vos a vosaltres mateixos només “tàcticament” i no de forma indefinida i amb paciència, sinó temporalment fins que arribés algun signe que esperàveu (com si exigíssiu proves a l'univers abans de ser vosaltres de forma definitiva)

-         no us estàveu estimant realment a vosaltres en primer lloc perquè, en quant s'ha produït aquella situació lligada a una persona o cosa que estàveu desitjant, s'ha desencadenat l'ansietat i s'ha desfet el suposat aquietament

En qualsevol cas, a mida que avanceu, anireu essent més conscients dels missatges de l'ànima en tots els nivells. Vull dir que ho notareu en el cos, en la màgia (o no) de les coses que us passen, en la salut, en la simplicitat, ... Això no canvia mai. La resposta de l'ànima, quan feu les coses bé, sempre es nota a tots els nivells. El que passa és que, quan més avanceu, més notareu missatges que abans us passaven desapercebuts. I això és perquè necessiteu percebre amb més visibilitat els matisos del que us està passant. Però, per no perdre la perspectiva, heu de notar que els errors de fa temps (molt més grossos que els d'ara) representaven perdre moltes de les coses guanyades. En canvi, ara, sembla que els petits errors no han  provocat alteracions que sembli que ens facin tornar a començar. Només sembla que ens han endarrerit. Com si el món exterior no hagués notat l'error.