No importa el que fas, sinó com ho fas. Si ho
fas amb amor. L'objectiu no és important. Ho és el trajecte. El present. L'ara.
Estimar-te a tu mateix vol dir no tenir altre
prioritat que ser el que vols ser. El que et dicta la teva consciència. Però,
per això, has de controlar la ment. Observa com et porta dolor, patiment,
ansietat, dubtes. Si fossin inevitables, no podries parar-los. I pots. Per això
has de viure en el present.
Viure en el present és la millor forma d'estimar-te
a tu mateix. La ment (ego) necessita del temps per poder influir-te i
controlar-te. Sense temps, l'ego no existeix. Aparta't de la ment que és la que
crea els problemes i la por. No t'identifiquis amb ella perquè està lligada al
temps passat i futur que és on són els problemes. Observa-la mantenint-te en el
present. Si et mantens al present, la pots controlar i desconnectar. La ment
(ego) està lligada a les creences externes que son limitacions que no afecten a
la teva consciència.
La consciència està per sobre de la ment.
Recorda que utilitzem expressions com “conscienciar-se” o “prendre consciència”
quan volem significar que hem de superar una tendència a fer les coses d'una
manera que ja no ens sembla correcta, però és la que ens surt per defecte, si
no vigilem. Des de la consciència pots controlar la ment.
Com un observador des de fora, observa les
tècniques del ego (ment) per portar-te a les actituds “segures”. Les que un dia
va adoptar per estalviar-te més patiments en una situació que no vas poder
resoldre amb amor. Descobriràs que hi ha moltes persones i/o situacions que fan
saltar l'ego cap a les actituds “segures”. I pot ser que aquelles actituds que
tu ja no vols tenir, perquè vols respondre amb amor, tornin a sortir-te per
sorpresa quan menys t'ho esperes. No passa res. Ara ja saps un altre cas en el
que l'ego t'ha sorprès. Pren nota i no et desanimis.
Si les dificultats t'aclaparen, no et
desesperis. Doblega't com un jonc, però no et trenquis. Espera que passi la
tempesta. Si ja ho has fet altres vegades, saps que tornaràs a vèncer al teu
ego, encara que potser no sigui avui. Demà ho tornaràs a fer. La situació de
vida, no és la vida.
El que no has de fer és tenir “esperances” que
les coses aniran millor. Si t'adones que pots començar a canviar el teu
present, has d'estar segur que tot anirà bé. Però no ho xifris en “esperances”
o il·lusions de futur, perquè esperant t'oblidaràs de viure el present.
Estima't aturant-ho tot. Excepte pel risc de
mort imminent, tot pot esperar. Atura't i respira fons. Escolta't respirar.
Tanca els ulls i visualitza com la energia de la respiració arriba a cada part
del teu cos. Respira amb les mans, amb l'esquena. Imagina que, al respirar, el
teu cos és porós. Que l'aire el traspassa. Aquieta't i observa't quan arribi un
pensament de la ment. Aparta'l i respira. Pots usar les tècniques de respiració
i relaxació que et siguin més útils o senzilles. L'important és que ho facis i
que no et permetis accelerar-te. Res no ho justifica. Però si et falla per un
temps, ja hi tornaràs.
Quan aconsegueixis que el present sigui tot el
que hi ha. Quan la teva ment no pugui arrossegar-te on ella vol per gaire temps
... Mentre t'aquietes i estàs al present no hi ha problemes. Si rebusques al
passat o fixes il·lusions al futur, pateixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.