Ets únic. No hi ha hagut, ni hi haurà mai,
ningú idèntic a tu. Cada ésser és únic. I l'amor incondicional, el mateix que
Déu ens dóna a nosaltres, ens aboca a la unió. En canvi, l'ego, ens porta a la
separació.
Quan no sentim, ni rebem, amor incondicional,
tenim un buit que hem d'omplir amb alguna cosa: amor condicionat, menjar,
beguda, drogues, agressivitat, por, compres, ...
Si et fas mal a una cama, perquè no et mimes
prou, et caldrà una crossa per omplir el buit de la cama que no pots fer
servir. Si aprens que et cal estimar-te, sabràs que has de prescindir de la
crossa quan abans millor. Si segueixes deixant que l'ego controli la teva vida,
les crosses (unes o altres) seran permanents. I no seràs lliure.
Quan més mal ens ha fet una resposta de no amor,
més gran és l'obsessió, la ceguesa, que ens porta a tapar, d'alguna manera,
aquest dolor, aquest buit.
Si estiguéssim plens d'amor incondicional, ens
seria igual, per exemple, disposar o no de moltes coses materials, disposar
d'il·lusions d'exclusivitat i separació fomentades per la publicitat d'aquest
món ple d'ego... Quan més ple et sents de l'amor que surt de dins teu, menys
necessites les coses de fora. Aquestes coses innecessàries, ens omplen de noves
pors a perdre-les, a no tenir-les, a que ens les prenguin.
Vivim en un món dominat per l'ego que ens vol
separar, com si les distincions generades per l'ego ens podessin fer sentir
únics. La gran mentida. Quan estem plens d'ego i busquem la separació dels
altres, és quan més, per desgràcia, ens assemblem. En l'ego, no som gens únics.
Cada camí, com cada persona, és únic. Només
cadascú pot fer el seu propi camí. És per això que, encara que puguis aprendre
de tot i de tothom, no has de ser seguidor de res ni de ningú, només del que et
diu la teva pròpia ànima/consciència. “Estima i fes el que vulguis”.
La pau interior és la que et permet accedir al
pou inacabable de felicitat que hi ha dins teu. Aquesta felicitat, aquesta pau,
aquesta satisfacció, és la que ens permet apreciar i admirar la bellesa. La bellesa
sempre està en la teva mirada, no tots la veuen al seu voltant. Hem de ser
capaços d'apreciar les lliçons i missatges que ens dóna la vida, encara que
vinguin vestides de manera que la major part de la gent pugui considerar lletja
o “dolenta”.
Quan no hi ha pau dins nostre, ja no som
capaços de veure la bellesa, només veiem el dolent, el negatiu. Els que semblen
sentiments profunds són, en realitat, obsessions.
Per això, la falta de pau a dins, origina la
guerra a fora. Perquè tot ho veiem lleig. Tot ens sembla una agressió. No veiem
la bellesa, sinó la lletjor. En canvi, la apreciació de la bellesa, que ens
surt de la satisfacció interior, és la que fa canviar el món de fora.
L'ésser més conscient, també és el que més
estima. No et separis dels altres. L'equilibri a la teva vida, t'ha de permetre
estar sol, però no has de necessitar estar sol. T'ha de permetre estar amb els
altres, però no necessitar-los. T'ha de fer veure que hi ha altres que viuen en
la inconsciència, però no fer servir això com excusa per allunyar-te dels
altres. El camí d'amor no és una ruta idíl·lica traçada sobre un cel net. S'ha
de caminar enmig del dolor d'altra gent, del teu propi dolor. Només comptes amb
la consciència i l'amor. No hi ha altres armes. Si fas servir altres eines, mai
et coneixeràs a tu mateix.
El camí d'amor, no és més que la vida viscuda,
a cada instant, amb amor i consciència. I s'ha de viure a cada instant perquè
el camí es construeix mentre camines mirant al present. Si mires al passat o al
futur no hi veuràs camí. És un viatge, no un objectiu.
Ara que està a punt de començar un nou any, no
facis plans.
No miris cap al que et quedi de vida. Si ho
fas, la perdràs.
No vulguis veure què faràs l'any que ve. No
pots saber-ho. La voluntat, per fèrria que sigui, no pot substituir ni la
consciència, ni l'amor.
No pensis en el que faràs demà. Ni tan sols
avui.
Només en el present, trobaràs les solucions.
No pretenguis trobar respostes a les preguntes que hi ha al teu cap. Mentre
busquis la resposta, estaràs en mans de l'ego. Oblida't de les preguntes. Busca
la pau i, sense pensar-hi, trobaràs les respostes.
Fes que, en aquest instant, els teus ulls
llisquin suaument, paraula a paraula, lletra a lletra, sobre això que estàs
llegint. Atura't i tanca els ulls.
Si, per un instant, un pensament d'amor t'ha
vingut al cap, vol dir que et comences a conèixer. I això és una gran noticia
per a la resta del món. Com ets únic, ningú pot substituir-te. El que tu pots
donar, es perdrà si no t'estimes.
I, quan t'estimis, quan et coneguis, seràs
capaç d'estimar-nos. Perquè descobriràs que els altres també som únics.
Quan ens perdonis per tot allò que haguem fet
de dolent, et podràs perdonar a tu mateix. Quan deixis de jutjar-nos per allò
que no t'agrada, deixaràs de jutjar-te a tu. Quan miris amb amor, fins i tot el
mal que et puguem fer, aprendràs que l'amor ha de ser el teu únic llenguatge.
Quan miris als altres de nou, cada dia, sense tenir en compte el que van fer
ahir, aprendràs a acceptar els canvis en tu mateix. Perdràs la por. L'ego. I
seràs lliure.
Aprendràs a estimar, començant per tu mateix,
tot el que t'envolta.
Pot ser que, quan sents parlar de ment (ego) i
ànima, acabis pensant que no saps com distingir-les, entre les imatges que et
vénen al cap. I és molt senzill.
Els pensaments que no generen, simultàniament,
sentiments d'amor. Els que no fan vibrar les teves emocions profundes (no les
confonguis amb desigs), són buits. O són ego. La “consciència” sense amor no és
possible. No és consciència. Només ment.
Les emocions que s'associen a pensaments de
possessió, de necessitat o de por no ens permeten ser lliures. També són ego.
L'amor inconscient mai és incondicional.
El camí d'amor està fet de consciència i amor.
Sempre han d'anar associats. Sempre.
Ets únic. No et necessitem, no ens necessites.
Però no podem prescindir els uns dels altres. Perquè, cadascú, aporta coses
úniques que no es poden perdre.
T'estimo tal com ets i tu ens has d'estimar
tal com som. Sense condicions. Perquè així podrem canviar. Si tu ets únic, no
et puc jutjar. Ni entendre't. Fins que no t'estimi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.