La vida és perfecta. Perquè la teva ànima, a
cada instant, està creant la resposta perfecta pel que necessites aprendre. L'ànima
sempre et dóna allò que és millor per a tu. Encara que la major part de les
vegades no te n'adonis.
Si actues conscientment, el que passi a la
teva vida et semblarà màgia. I acceptaràs que el que passa és el que ha de
passar. Sense demanar res en concret. Si només la teva ànima sap el que és bo
per a tu, perquè fas peticions, que en el fons només són soroll de l'ego ?. A l'ànima
no cal que li demanis res. Ja et dóna sempre el que et cal. I al ritme que cal.
Si vius inconscientment, no entendràs el que
et passa. I et dedicaràs a demanar les coses que voldries que passessin a la
teva vida. I, si no passen, serà bo. Perquè vol dir que, les teves peticions
inconscients, són substituïdes per senyals que l'ànima t'envia perquè t'adonis
que no vas bé o que et falta aprendre alguna cosa.
Mentre segueixis en la inconsciència, i no
arribi allò que demanes, t'enfadaràs o bé pensaràs que la vida és injusta o que
no pots ser feliç. Perquè només tens en ment allò que demanes, allò que “vols”
(ho vol el teu ego) i que penses que et faria feliç.
L'ànima no pararà d'enviar-te senyals que et
facin veure que la veritable felicitat no està en demanar i demanar coses.
Perquè les coses i els desitjos et fan presoner. Et fan viure “felicitats”
passatgeres. Perquè quan assoleixis un objectiu, te'n posaràs un altre. I
correràs sempre.
Però, l'ànima també et pot “concedir” algun
dels teus desitjos. I això, encara que a la llarga també serà bo, no és més que
un parèntesi de l'ànima que et vol mostrar fins a quin punt allò que tant
demanaves, tampoc ha omplert la teva vida.
Però, l'ego tampoc descansa. I no et deixarà
veure aquesta immensa contradicció. Que, aquella cosa que tant demanaves, un
cop la tens, es converteix en una joguina oblidada. I tornes a la incansable
recerca de noves il·lusions, objectius i desitjos Això és el que justifica que
no et puguis aturar.
I, mentre no t'aturis, no descobriràs que el
misteri de la vida no és més que abandonar la lluita per qualsevol cosa que no
sigui ser tu.
No has de fer res. Només ser. Ja sé que xoca
amb tot el que el món proclama a cada moment: moviment, acció.
Però, algun dia, descobriràs per tu mateix que
tot el que has de fer és aprendre a estar-te quiet. Però no es tracta d'estar
assegut, passivament, veient passar la vida, avorrit i deprimit. Es tracta de
ser el que la teva ànima vol ser. Sense deixar que t'arrosseguin impulsos, desitjos,
ni objectius. Es tracta de viure, sense fugir del present, el silenci de l'ànima.
I és en aquest silenci que et canvies a tu
mateix. I, per tant, canvies el món. Sense moure un sol dit.
En silenci, vivint el present, sense fer res.
Fer, és el llenguatge de l'ego humà. Ser, és el llenguatge de l'ànima divina.
L'ego no et deixa ser. Com a molt, et fa
semblar. I no et deixa mirar, cara a cara, l'autèntica màgia que vius quan ets
tu.
Has de tenir fe en la teva ànima. És l'única
que sap qui ets i a on has d'anar.
Si et
comportes com aquell explorador que no escolta el guia indígena que és l'únic
que coneix el camí que ha de fer, pot ser que arribis a alguna banda, però no
on havies d'anar originalment.
Escolta a l'ànima. Ella és l'única que coneix el
camí. Tu només has de ser. I seguir el camí d'amor que et marca: ple de màgia,
amor, llibertat, veritat ... I totes les coses que faràs seran tan senzilles i
màgiques que no et donarà la sensació d'estar fent res. I, en canvi, les
accions seran enormement transformadores per la teva vida.
És l'energia de l'ànima: l'amor incondicional.
L'única força transformadora que mou el món amb amor per tothom.
La plenitud i presència d'aquest amor, activa
la consciència transformadora que et porta a ser qui has de ser.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.