Quina enorme contradicció !!. Necessito
paraules per parlar del valor del silenci.
Qui, com jo, ha parlat massa, necessita
silenciar la veu. Qui, com jo, ha tapat la veu de l'ànima amb el soroll que fa
el món, necessita recordar que només en el silenci escoltem la veu de la
intuïció. El missatger de l'ànima.
El soroll el fa l'ego. Per poder fugir cap a
la inconsciència. I la inconsciència no és només un estat esbojarrat i sense
raciocini. També és un estat en el que, la ment (que en diem racional), ens
omple de soroll. De raons innecessàries.
Soroll són: presses , raons i justificacions,
ciència i futur, cel i pecat, àngels i
dimonis, patrons d'energia, canalitzacions,
creences, altres vides, ... Tot són excuses i soroll generats per l'ego.
Tot el que no és amor, viscut aquí i ara.
Perquè, l'amor, viscut al present, et porta al
silenci. Perquè, el silenci, et parla de la teva bellesa i de la del món.
I t'obliga a callar per poder escoltar i
mirar, bocabadat, les meravelles que t'envolten. Perquè et porta a la humilitat
de reconèixer, en tu, una petita part de la grandesa de l'Univers. Però, una
part divina, necessària i imprescindible.
Parlem per no escoltar.
Perquè l'ànima et parla sempre. Amb el cos,
per exemple. Què importa si és un cos material, si és un patró d'energia, si és
un conjunt d'experiències neuronals, fruit de les nostres vivències o si és un
holograma ?. Al final, tot és soroll per no escoltar l'amor. L'amor que t'il·lumina
però que, per la seva mateixa llum, deixa al descobert les teves mancances.
També la teva por (la de l'ego) a veure-les.
Perquè amagar-les ?. Perquè, si l'únic pecat real que podem cometre és no
gaudir del paradís de l'amor a la terra ?. Perquè fugir de la veritat, si les
culpes són només un acte de l'ego per infondre't la por a no ser perdonat ?. Si
la llum il·lumina les teves mancances és només perquè puguis superar-les. No ho
fa per fer-te sentir malament, indigne d'amor o petit. Ho fa perquè recordis la
grandesa de la teva ànima divina.
A l'únic que fas mal, mirant cap al soroll, és
a tu mateix. Perquè el soroll no et deixa veure que l'amor omple el món per tot
arreu. Perquè, la força del soroll que inunda les teves oïdes, i es fa
omnipresent a la teva vida, només és al teu cap. Quan entris en la pau del
silenci, escoltaràs la veritable simfonia de l'Univers que et parla i et
recorda qui ets.
No escoltis als que et diuen que calen
canalitzadors, mitjancers o interpretadors de la voluntat divina. Déu és a dins
teu. Escolta'l directament. No et calen paraules, ni arguments, ni profundes
meditacions. Només admirar la vida que t'envolta i que t'omple. Simplement.
Per bona voluntat que tinguin els que et volen
ajudar donant-te creences on subjectar-te, només t'estan donant noves cares de l'ego
sorollós. T'estan tapant l'amor. Com ells mateixos se l'han tapat. Et diuen que
calen altres coses apart del teu cor per conèixer Déu. Et diuen que els
necessites a ells (o a altres) per arribar-te a conèixer.
Per l'únic que necessites als altres és per
adonar-te que tots som Un. Que no podem prescindir de ningú. Però que ningú se
t'ha d'imposar, fent-te creure que el necessites. Si algú et vol fer creure
això, per bona voluntat que tingui, no t'estima lliure. I, si tu fas el mateix
amb algú, en el fons tampoc has après a estimar-lo. Sense llibertat, no hi ha
amor.
Per estimar, com la teva ànima divina sap
fer-ho, només cal innocència. I, per transmetre l'amor, no calen paraules.
Només un somriure, una abraçada i un silenci. Les paraules, quan no porten pau,
només són un altre soroll.
Així que, si parlo massa, si no somric, si em
costa abraçar-te, si no et dono pau, és que a mi també me'n falta.
No m'ha de fer por la veritat. L'ego s'amaga darrera la mentida i l'autoengany. Darrera la por. I, amb por, no ets lliure.
Vull viure en la màgia permanent de la vida
que ens envolta. Vull sentir la plenitud de l'amor que hi ha per tot arreu.
M'agradaria que tothom el pugui veure. Perquè és l'únic que dóna sentit a la vida. Saber que tot el que hi ha és amor.
Quan ho vegis, ni que sigui un sol cop, t'adonaràs
que no hi ha força més gran que voler viure sempre al camí d'amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.