Quan algú proper es mor, els comentaris sempre
recorden: tant treballar per no gaudir del fruit del treball; es
va morir sense gaudir dels seus fills o de la seva casa o del futur que
desitjava ... I, molt probablement, mentre diem que “no som res”, durant unes
hores, inconscientment, gaudirem una mica més de les coses boniques del nostre
present.
Si sabéssim que ens queden poques hores de
vida, probablement aprofitaríem per passar-les amb els éssers estimats, gaudint
de cada moment i de cada petit detall i no ens importarien ni la casa, ni els
guanys, ni el futur. Veuríem com l'aleteig d'una papallona ens commou perquè,
en la seva gran simplicitat, té tota la bellesa d'un món que n'és ple. I ens
sabria greu perdre'ns tot això.
I perquè ens ho estem perdent cada dia ?. Perquè
no actuem cada dia com si fos l'últim dia de les nostres vides, gaudint del que
tenim al davant i sense projectar les il·lusions en un futur que potser no
arribi ?. Si som capaços de viure cada dia amb passió, sense pensar en el
futur, com si fos l'últim dia de la nostra vida, estarem vivint l'ara, el
present, i estarem construint un futur en el que els detalls del fer i del
tenir s'aniran construint sols, sense pensar-hi, mentre la nostra ànima només
es preocupa de ser com vol ser i manifestar-ho. I aquesta és la única manera de
viure intensament.
Viure a ritme lent, amb el cor a la mà, ens
permetrà assaborir cada moment present. L'ànima és la acumulació de tots els
sentiments que hem viscut. I a l'ànima només s'hi arriba pel camí del cor i el
sentiment. Per això, ens hem d'apartar de la ment dominada per l'ego, que és la
acumulació de respostes a situacions de no-amor, i que farà el possible per
fer-nos desistir d'aquesta actitud. L'ego “vetlla” per evitar-nos el dolor que
anteriorment hem sentit. Però no ens permet seguir el camí de l'ànima i l'amor.
Per això l'hem de vèncer i per això ens haurem de tornar a enfrontar a
situacions com les que ens van fer mal. I respondre-hi amb amor, no amb
cuirasses imposades per l'ego. Hem de tornar a reviure les experiències que no
vam saber resoldre amb amor. I si aconseguim viure-les amb amor, haurem après
noves lliçons. Ja no hi patirem. Ja no hi sentirem dolor. I ja no tornaran.
Això no vol dir que la vida no ens porti
situacions “dolentes”. L'important és que siguem capaços d'assumir-les tan bé
com les “bones”. Si, per exemple, teniu un petit accident amb el cotxe i us desespereu,
allò acabarà essent una “mala” experiència. Si, en canvi, us ho preneu com un
camí per arribar a coses interessants i no us desespereu, pot ser que conegueu
una persona meravellosa a la companyia d'assegurances o l'accident us obri les
portes de la bona sort. Aquesta és la meravella del món: el creem nosaltres amb
les nostres decisions, però com i quan i per quin camí arriben les coses, no ho
podem saber. I com no ho sabem, hem d'acceptar les coses que ens vinguin,
siguin “bones” o “dolentes” perquè potser són la via per la que ens arribarà el
que hem volgut crear.
Lleva't. Somriu-te al mirall i anima't.
Estima't molt. Sinó no podràs estimar els altres. Fes coses que et diverteixin
i que t'agradin. Mima el teu cos amb esport. Riu. No et prenguis les coses amb
tant dramatisme. No vegis el vas mig buit. Aplica la passió a cada cosa que
facis. Gaudeix fent-ho. Però no esperis resultats. Gaudeix del procés. Com en
els viatges, gaudeix del trajecte, no xifris la il·lusió en el destí. Pensa en
quines son les coses autènticament importants que faríem si sabéssim que ens
hem de morir: admirar la bellesa del món, passar l'estona amb els éssers que
estimem.
Si tens paciència i t'aquietes, distingiràs la
intuïció, el missatge de l'ànima, de les interferències ràpides de l'ego.
Recorda: només si fas el que vol la teva ànima (consciència) trobaràs veritat,
alegria, salut, amor. Les teves respostes a qualsevol situació sempre han de
ser senzilles, amoroses, suaus, alegres. Si és complex, si no es fa amb amor, si
no hi ha salut o no hi ha alegria, si hi ha temor o enfrontament, ... No són
els missatges de l'ànima. Les coses no van bé. La lletjor, el negatiu, els
accidents, les malalties, tot son senyals més o menys intensos de que no anem
bé. La ansietat i la frustració apareixen quan no escoltem l'ànima. L'ànima és
amor, alegria, bondat i pau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.