Cada pas de la teva vida, és un acte de
creació, fruit de com vius cada instant. Cada present. El món que tu veus, és
el món que estàs creant, en siguis conscient o no, a cada petita decisió que
prens. La major part del temps, mires el món com si no entenguessis el que està
passant. I sempre és obra teva. El que passa és que l'estàs creant amb l'ego/por,
inconscientment. Perquè no ets capaç de viure al present. En la
consciència/amor.
La vida és un viatge sense final. Sense objectiu.
Només és un camí que es va creant a cada instant. En el camí d'amor, no importa
el “què” vius, sinó “com” ho vius. Només de tu, de les teves decisions,
conscients o inconscients, depèn que sigui un camí d'amor. Si no hi ha
consciència, no hi ha amor incondicional.
Per això, haig de ser conscient de cada
moment. Perquè la inconsciència és el refugi de l'ego, de la por.
Vull viure cada dia al camí d'amor. I, si no
hi sóc, hi vull tornar quan abans millor. No m'importa el preu. Vull ser al
camí d'amor. I, qualsevol peatge que l'ego m'imposi, el pagaré de gust. No vull
tenir por. Només amor.
La veritat és el domini de l'ànima. Sense
veritat, no hi ha autèntica llibertat. Sense llibertat, no hi ha amor
incondicional. Només por. Per això, l'ànima t'envia missatges contínuament.
Perquè miris la veritat cara a cara.
Per revisar si estic vivint al camí d'amor, he
resumit tots els fruits que s'han de donar, sempre i simultàniament, quan hi
sóc. Així que, aquest escrit, m'ha de servir, cada dia, per enfrontar-me a la
veritat. I recordar qui sóc. I què és el que em falla i m'impedeix ser al camí
d'amor.
Cada fruit positiu, té el seu oposat i el seu
fals positiu. Al fals positiu, l'anomeno amb el nom del positiu. Però en
plural. Perquè quan parlo d'amor, parlo d'amor incondicional. Si parlo d'amors,
és perquè n'hi ha de “diferents”. L'ànima és simple i no admet excepcions.
Estima a tothom. No nega l'amor a ningú. Ni té por.
Com l'ego juga sempre a amagar-nos la veritat,
si se sent descobert, perquè algun dels fruits no es compleix, s'amaga darrera
un altre. Per això he fet la llista. Per revisar-la cada cop que l'ego m'amaga
la veritat. I vull veure la veritat en tot moment. I millor si descobrir-la em
fa mal. Perquè el dolor senyala mancances que vull veure. Sé que l'ego me les
amaga per evitar-me el dolor. Però no tinc por del dolor. És el meu amic. Quan
el sento, sé que la veritat és a prop. I, a la veritat, hi ha el camí de l'ànima.
El camí d'amor. Allà on vull ser.
Quan revisis la llista, veuràs, en primer
lloc, com identificar el sentiment de l'ànima. En segon lloc, allò que és el
seu contrari. I, en tercer lloc, allò que confonem amb el sentiment de l'ànima.
Ja t'anticipo que les confusions són sempre múltiples. Vull dir que, qualsevol
sentiment que no és de l'ànima, és dual i comporta que no el sentim per tot i
per tothom. Els sentiments de l'ànima no tenen excepcions. En canvi, quan més
ego (més por) hi ha, més excepcions (o més intenses) ens trobarem i més
complexitat per amagar la veritat. A tall d'exemple de les complexitats de l'ego,
ens pot semblar que som lliures, perquè fugim de les persones o coses que
ens recorden que no ho som o perquè
estimem a una persona “lliurement”, quan el que passa és que en som dependents
o que l'estimem per fugir de la veritat de l'ànima o per amagar que no ens
estimem a nosaltres mateixos o estimem a uns i rebutgem a altres o tenim
“energia” només quan estem amb qui ens fa dependents.
L'ànima és: Veritat, Llibertat, Amor, Alegria,
Energia, Salut, Pau, Simplicitat. Sense Veritat, no hi ha autèntica Llibertat,
Amor, Alegria, Energia, Salut, Pau, Simplicitat. Els pots posar en l'ordre o la
prioritat que vulguis. Si un falla, els altres no hi són o són falsos. Quan dic
falsos, vull dir duals. No són per tothom. Ni de l'ànima.
Veritat: L'ànima
és veritat absoluta. Sempre. Amb tothom. Sense excepcions. Mai una sola
mentida.
Mentida: La
mentida és la por a la veritat. Fins i tot si creus que ho fas pel “bé” d'un
altre, menteixes per por.
Veritats: “El que
diu veritats, perd les amistats”. És una frase que reflexa com vivim.
Justificant que no sempre es pot dir la veritat. Per no fer mal als altres o no
perdre “amics”. El fi mai justifica els mitjans. Sempre veritat.
Llibertat: La
llibertat de l'ànima, la notes perquè no necessites mirar cap a res (cap cosa
et condiciona, a cap preu), ni cap a ningú, per prendre decisions. Només cal
mirar cap a dins, cap a la consciència. Les decisions són suaus, simples,
instantànies. No necessites pensar per decidir. La decisió surt sola. És una
intuïció. Un sentiment que surt de dins. No és una resposta a una pregunta de
fora. És una mostra de qui ets tu.
Dependència: Quan
davant de qualsevol circumstància, donem voltes al cap, és perquè no som
lliures. La nostra ment busca i busca arguments a favor o en contra, calibrant
totes les dependències. Siguin de coses (educació, tradició, el que s'espera de
nosaltres, el que diran, ...) o de persones. Quan altres persones determinen el
nostre comportament, sigui perquè ens fan por o perquè volem que aprovin el que
fem, és que no som lliures.
Llibertats: Les
reclamem sempre. Com si no fossin nostres. Com si ens les haguessin de donar
els altres. Ningú pot impedir que jo sigui lliure per ser jo. La autèntica
llibertat, se sent al cor, a l'ànima, on ningú pot entrar.
Amor: Sentir-lo és
tenir els sentiments bonics a flor de pell. Tant és si rius o plores o t'emociones.
Perquè no és un sentiment que pesi. És un sentiment lleuger, bonic, amorós. Per
tot i per tothom. Però, en el instant present.
Por/Rebuig: Quan
no volem veure la veritat, provem d'aïllar-nos o d'allunyar-nos d'allò o
aquells que ens la recorden. Tant és si ens recorden coses “bones” o
“dolentes”. Si són “bones”, és allò que no tenim. Si són “dolentes”, és allò
que sí tenim, encara que no ho volem reconèixer. Volem, en definitiva, no veure
els missatges de la nostra ànima. Per això, el nostre ego rebutja certes
persones o experiències i fa que no sentim amor per elles. Perquè no vol que
veiem allò que ens vol amagar. Allò que ens provoca dolor. Allò que és por.
Amors: Estimem a
gent que ens dóna alguna cosa a canvi i nosaltres els corresponem. Intercanviem
amor. Els distingim com un univers finit de persones a qui estimar i que ens
estimen. I excloem als altres.
Alegria: Cada
instant present, porta coses meravelloses que t'omplen d'alegria. Només cal
mirar-les, esperant descobrir la bellesa en cada cosa i cada criatura. L'alegria
només existeix al present. Encara que a vegades et vinguin llambregades de
records, l'alegria és un sentiment lligat al present. L'alegria et surt de
dins.
Tristesa: El que
estàs vivint en aquest moment no t'agrada o et fa por. Per això no el mires. I
el teu cap se'n va cap al passat o al futur. Enlloc de a la calidesa i la
dolçor de l'ànima, mires cap a la lletjor del món.
Alegries: Són
emocions passatgeres, lligades a coses de les que ens fem dependents. Vénen de
fora. No de tu.
Energia: Obtens l'energia
de l'ànima, quan t'estimes a tu mateix. És una energia neta, tranquil·la,
inacabable. Una energia que no et fa córrer. Que et dóna pau i serenitat. I la
tens per tu mateix. Encara que estiguis sol.
Apatia/Depressió:
No tens energia perquè esperes que algú te la doni. I això és perquè no t'estimes.
I, si no t'estimes, no pots treure energia de tu mateix, ni per a tu mateix.
Perquè creus que no te la mereixes.
Energies: Només
pots treure energies (nervis, ansietat o acceleració) si algú que tu “estimes”
la necessita.
Salut: És el
nostre estat natural. Si falla, ni que sigui molt poc, escolta al teu cos. És
el missatger de l'ànima.
Dolor: Et senyala
el que no va bé. Mira'l cara a cara. No li tinguis por. És el teu amic. Dóna-li
temps perquè s'expressi. Poc a poc. I et dirà el que necessites saber per veure
la veritat.
Saluts: Confonem
la salut amb saluts específiques del cos que ens amaguen la manca de salut de
la totalitat. Ens diem que tenim salut perquè tenim energies en una part del
cos. I evitem veure el mal en altres parts.
Pau: ens permet
estimar i admirar la bellesa, a poc a poc. Ens porta al silenci que ens permet
escoltar l'ànima.
Lluita/Presses: l'ego
vol lluita i soroll. No responguis a les seves preguntes. Apaga la ment, no t'hi
enfrontis. En la pau, les respostes vénen soles. Accepta amb amor totes les
coses que visquis, siguin “bones” o “dolentes”. Mira a tothom de nou cada dia.
Perdona-ho tot. Així, t'ho podràs perdonar tot a tu mateix. L'ego vol pressa
per fugir del present, on mana la consciència, cap al futur o el passat, on
regna l'ego, la por a la veritat.
Paus: fer-les amb
l'ego, implica “negociar” amb ell. No el miris. No hi parlis. Perquè li donaràs
vida.
Simplicitat: tot
és suau, màgicament fàcil. Pura intuïció. La ment no pensa. Serveix a la
consciència, no l'ego.
Complexitat: són
els trucs de l'ego. Fer-te pensar que la vida comporta combinacions de
“sentiments” complexes que cal “analitzar” amb la ment. Recorda. Si no és fàcil
o no és senzill, no és de l'ànima.
Simplicitats: l'ego
vol fer-te creure que, en la vida, has d'anar pel camí “fàcil” (el de l'ego).
Que, per viure així, no has de mirar cap a la consciència. Com si la
consciència fos una “càrrega” que t'impedeix gaudir de la vida.
Escull viure en consciència el present, a cada
instant, perquè no saps en quin moment, ni com, ni quan, ni per on, arribarà
aquella màgia que la teva ànima busca. Només pots tenir fe. Mai certesa. Estima
el present.
El meu present, és l'olor intensa de la rosa
que acabo d'agafar del meu roser. Mai no havia fet roses quan fa tant de fred.
I és molt bonic aquest regal que m'ha fet. Mira al present en pau i silenci i
hi veuràs màgia i bellesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.