Si no veus la vida com quelcom bonic, amorós,
senzill, lliure, saludable, és que no vas bé o has d'aprendre alguna cosa. I,
per tenir aquesta visió, no pots excusar-te en el que fan o deixen de fer els
éssers que t'envolten. És la teva decisió. I ha de ser lliure, amorosa i
plenament conscient. I només tindràs aquesta visió màgica de la vida si
acceptes plenament i amb totes les seves conseqüències la forma de viure que la
teva ànima et demana. I, molt sovint, estaràs sol.
Acceptar plenament vol dir estimar
incondicionalment tot el que passi, fins i tot quan sigui dolorós. Només així
podràs entendre perquè passa el que passa i quina és la prova que la teva ànima
t'envia i perquè. Només si ho acceptes (estimes) incondicionalment per avançat,
podràs entendre (després) perquè ha passat. I, com a resultat, avançaràs en el
teu camí d'amor. El premi és la vida màgica de l'ànima.
Encara que les proves poden arribar a ser tan
extremes com enfrontar-te a estimar a algú que sigui una rèplica exacta de com
eres tu abans d'avançar en el camí d'amor. La paradoxa és que només estimant a
aquell que vas ser i ja no vols ser, pots perdonar plenament allò que vas fer i
que ja no t'agrada. Has de perdonar el teu passat, a tot i a tothom.
Perquè si no perdones, per exemple, als teus
pares perquè no t'han sabut estimar, no podràs perdonar-te a tu mateix aquelles
actituds que no t'agraden i que has heretat dels teus pares, encara que no ho
vulguis reconèixer.
Les proves que l'ànima t'envia serveixen
perquè a cadascuna d'elles (i n'hi ha moltes cada dia, encara que no en siguis
conscient) reafirmis qui ets. Si ets algú que viu sense por i amb amor
incondicional cap a tothom, facin el que facin, entendràs perquè l'ànima t'ha
enviat cada prova i comprovaràs que tot és bo. Que l'ànima sempre et porta el
millor per a tu en cada moment, encara que tu no te n'adonis, que no en siguis
conscient. Tot el que passa té algun sentit.
Si tens fe en que l'amor incondicional és l'única
cosa que et cal, i ets capaç d'aplicar-lo a tot i a tothom, comprovaràs que no
hi ha res ni ningú capaç de resistir-se a l'amor incondicional. Que aquest amor
ho cura tot.
Però no oblidis que només tu et pots fer mal a
tu mateix i només tu et pots curar. No vulguis curar a ningú. Cadascú és només
responsable de la seva pròpia vida, del seu propi camí, de la seva pròpia
ànima. Tu només has de ser qui ets. No has de fer res. Si els que t'envolten,
com a resultat de sentir-se estimats incondicionalment per tu, se n'adonen fins
a quin punt no s'estimen i comencen a fer-ho, és decisió seva, mai teva.
Recorda que l'única raó de la vida és que
aconsegueixis estimar qui ets, superant totes les dificultats que la teva ànima
divina troba en les circumstàncies que t'ha tocat viure en el teu cos terrenal.
Has de recordar, com quan eres molt petit, que
et mereixes ser estimat facis el que facis. I has d'aplicar aquest principi a
tothom. Recorda, que mai ningú t'estimarà més del que t'estimis a tu mateix, ni
estimaràs més als altres del que t'estimis a tu. Si augmentes la energia del
circuit de la vida per la teva connexió, tothom se'n beneficiarà.
Però, això que et dic, aplica-t'ho a tu
mateix. No ho demanis als altres. Els altres ja ho faran, lliurement, quan
puguin. Fes-ho tu primer. Estima't a tu en primer lloc. Recorda que ets un 1 i
tota la resta són 0. Si poses els zeros per davant de tu ( de l'1) no valen
res. Si els poses darrera, poden augmentar el valor del que vius tu i el que
viuen els altres.
Comença tu a estimar-te i estimar, perdonar-te
i perdonar, acceptar-te i acceptar. Sense excuses, condicions, ni excepcions.
Afronta la vida amb somriures i abraçades. I fes-ho encara que siguis l'únic
que ho fa. No esperis res.
Estimar-te a tu en primer lloc és l'única
manera de afirmar qui ets. I, quan ho fas, t'apropes cada cop més a qui has de
ser. T'apropes a ser l'ésser únic que sempre has estat. I t'alliberes de les
càrregues del passat, de les herències dels pares que no volies heretar. Te n'adones
que tot el que no és amor no són més que les excuses que l'ego ha anat
construint per amagar que no has estat capaç d'enfrontar la vida amb amor.
Estima i et curaràs. Estima i netejaràs la teva ment perquè enlloc de ser un
refugi per l'ego t'ajudi en una vida d'amor i no de recels, pors, odis,
venjances, dependències.
Estima i seràs lliure. Només ets lliure quan
no et fa por veure la veritat, sigui quina sigui. El joc de l'ego és amagar la
veritat que no has pogut acceptar i fer-te creure que la vida no és sempre
amor. Per poder veure que tot el que hi ha en la vida és amor, primer has de
tenir fe en la teva ànima i estimar, sigui quin sigui el preu, aquell qui l'ànima
et diu que ets.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.