Viure en el camí d'amor és viure en el
present. I, viure en el present, és viure en el trajecte. No en l'objectiu o el
resultat. Hem de tenir fe que, pas a pas, la vida ens portarà tot allò que
necessitem per ser qui volem ser. Però no sabem mai com, ni quan. Així que
només podem fruir del trajecte. De la màgia del que la vida ens porta per anar
caminant, insospitadament, cap al que volem ser. Però, el que volem ser, no
s'acaba d'assolir mai del tot. Perquè el camí d'amor és la vida. El trajecte. I
l'has de viure gaudint de la màgia que et porta. Sense pensar en objectius o
quan s'acaba. Al cap i a la fi, mentre vius al camí d'amor, vius en la màgia
permanent. I qui vol que la màgia s'acabi ?.
En lloc d'intentar comprendre què té a veure,
cada circumstància o persona que ens trobem, amb “l'objectiu” que ens hem
marcat, hem d'oblidar l'objectiu i gaudir de les circumstàncies. Viure és el
trajecte. No importa el que vius, sinó com ho vius. T'has de mostrar tal com
ets en tot moment o circumstància. No només per arribar a assolir l'objectiu.
No només quan creguis que aquella circumstància o persona té a veure amb
l'objectiu. Tot té a veure amb l'objectiu. L'objectiu no és el que tu creus.
L'objectiu sempre és viure el trajecte. Viure el present. Acceptar tot el que
ve. Amb alegria. Encara que no ho entenguis.
Cada cop que decideixes menysprear una
vivència. O vols passar de llarg. O la rebutges perquè no et distregui d'allò
que tu creus directament relacionat amb el teu objectiu. Quan la fixació en el
resultat et té atrapat o bloquejat o obsessionat. Aleshores s'atura el teu
camí.
La teva ànima et posa a prova contínuament.
T'ensenya coses que tu de seguida relaciones amb el teu objectiu. Per veure si
t'oblides del present i se te'n va el cap fins al futur. I no ho has de fer.
Perquè deixes de tenir fe en l'ànima i t'aboques als fets i als resultats.
L'amor és l'energia. Viure en el camí d'amor,
és viure en l'equilibri de l'amor i l'energia. En tots els àmbits de la vida.
Mirem-ho des de qualsevol angle.
Les disciplines orientals ens diuen que
l'energia que traiem d'una banda ens desequilibra l'altra. S'han d'equilibrar
les energies del ying i el yang. Les visions científiques diuen que l'energia
ni es crea ni es destrueix, només es transforma. Que les forces positives i
negatives sempre busquen l'equilibri. Què fa el cos quan el posem en una
posició estranya ?. Respondrà automàticament buscant l'equilibri. Si fem ioga i
aixequem una cama, ens ajudarà molt a mantenir l'equilibri fixar la mirada en
un punt i centrar-nos en el present. Si no busquem l'equilibri al present, no
funciona.
A cada instant de la nostra vida, busquem
l'equilibri. I si no som capaços de trobar-lo en una resposta d'amor, en
fabriquem una basada en l'ego. L'estructura de la nostra vida està suportada en
unes “columnes” que són les experiències viscudes. I cada resposta que ha estat
basada en l'ego, o sigui en el no-amor, sempre ens farà mal. Perquè, com
respondrem una i una altra vegada de la mateixa manera per evitar que
l'estructura de la nostra vida trontolli, la nostra ànima no pararà mai
d'enviar-nos missatges i proves perquè ens n'adonem i canviem aquella resposta
de no-amor per una basada en l'amor. L'ànima no es dona mai per vençuda. Perquè
busca l'equilibri en l'amor.
Però l'ego, aliat amb les nostres pors, no
deixa que substituïm els suports en què es basa la nostra vida. Quan es toquen
les columnes o els fonaments de les cases, sempre hi ha el perill que una part
de la casa (de la nostra vida) s'enfonsi. I l'ego no ens deixa acceptar el
dolor, ni el risc. Es defensa omplint-nos de pors. I l'ànima intenta animar-nos
amb una única estratègia: la fe en l'amor. Fe en que l'amor és absolutament
abundós. Que mai et faltarà. Que sempre tindràs dret a ser estimat, hagis fet
el que hagis fet. Que tu tens tan dret a ser estimat com qualsevol altre.
Perquè tots som Un.
L'ànima vol que siguis qui vols ser. Que
siguis lliure. Per això no tens que tenir cap por. I has de tenir fe en que
l'amor és l'única energia que t'importa i l'únic que has de buscar en la teva
vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.