Els nens petits no són una càrrega, són una
meravella.
Pensem que els hem d'ensenyar coses. I som
nosaltres els que hem d'aprendre d'ells.
Els nens petits són solidaris. Fins i tot es va fer un experiment que demostrava que, tots els nens al voltant d'un any i mig,
quan veuen un desconegut penjant roba amb agulles d'estendre i se li'n cau una, la
recullen i li tornen. No cal que us recordi el famós anunci de la Creu Roja en
que un nen mira la tele mentre té un xumet a la boca. I quan veu, entre les
imatges d'uns refugiats de guerra, un altre nen que plora, s'aixeca i intenta
posar-li el seu propi xumet a la boca per consolar-lo.
Apart de la por innata a caure de les alçades,
em sembla recordar que els nens no en porten cap més “de sèrie”. Tota la resta
de pors, els les inculquem nosaltres.
Resulta que un nen només necessita menjar,
aigua, abric i contacte amb els éssers estimats. Res mes. Un nen sempre segueix
allò que el fa sentir feliç. I ho expressa sincerament. Som nosaltres els que
intentem que aprengui que el món no funciona així. I que ha d'aprendre a no
tenir les abraçades quan les necessita, sinó quan les obligacions dels pares
els ho permeten. Volem ensenyar-los que el món és dur.
I és cert. Perquè nosaltres, els adults, estem
fent que el món sigui així.
Però, i si són els nens els que tenen raó?.
I si resulta que, si tots nosaltres ens
comportéssim com ells, el món seria meravellós?.
No us agradaria conformar-vos amb un món com
el que volen els nens?. Tenir només menjar, aigua, abric i el contacte amorós
de les persones que estimes. Reclamar les abraçades sempre que les necessites.
Plorar quan estàs trist sabent que tot d'éssers estimats són allà per
consolar-te i abraçar-te. Perdonar tot seguit el que altres et fan i suposar
que tothom et perdona de seguida els teus errors, un cop corregits.
I fer tot això sense tenir cap por de que les
coses hagin d'anar malament. Cap por. Només llibertat, amor, pau. Us heu fixat
amb quina pau dorm un nen petit abraçat a la seva mare?. Els nens aprenen la
por de nosaltres, els adults, que els volem ensenyar que no poden comptar amb
allò que els agrada, i que reclamen de forma natural, perquè són absolutament
sincers. Els volem ensenyar que s'han de reprimir. Que no poden esperar
abraçades. Que el món és cruel i cal entrenar-se per enfrontar-s'hi.
Els nens petits ens ajuden a recordar, fins
que les nostres pors els espatllen, que apart de les coses bàsiques que ells
coneixen molt bé (i reclamen), tota la resta són afegits que hem anat
incorporant a la llista de “necessitats” per tractar de compensar que no ens
atrevim a demanar allò que necessitem. Allò que qualsevol nen petit no para de
reclamar. I que no li fa cap por reconèixer que necessita. I que, un dia, quan
ja l'haguem acostumat a que no podrà rebre l'amor que necessita, creurem que l'haurem
“educat”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.