L'amor que no s'acaba és l'amor incondicional.
Perquè no li prens a ningú altre. Perquè ve de la font divina, inesgotable i
universal que no és contraproduent per ningú. Perquè sempre és el millor per a
tothom.
Hi ha molta gent de bona voluntat que manté
les esperances en que alguna cosa o algú ens portarà més pau i amor al món. I,
en part, és cert. No ho és quan les persones es concentren a buscar o esperar
fora d'elles mateixes la solució. Com deia un savi, és utòpic parlar de pau i
amor al món o fer grans trobades o acords per parlar-ne. No existeixen la pau i
l'amor al món en genèric. Només existeixen al cor de cada persona. I és des d'aquí
que es poden traslladar a la resta del món. Però no com a impuls, com a solució
per arreglar el món. Perquè quan es fa d'aquesta manera, la persona que genera
l'empenta se'n cansa tot seguit. Perquè espera un resultat que mai acaba d'arribar.
Només les persones que estimen amb amor incondicional aporten més amor al món.
Perquè, sinó, les “existències” d'amor que hi ha, van passant de mà en mà.
Però, les “existències” que algú guanya, algú les perd. Millor et poso un
exemple.
Si tu vols ajudar a la resta del món i ho fas
amb amor “normal”, el temps que dediquis a aquesta tasca li estaràs “robant” al
teu fill o a tu mateix. I us en ressentireu. En canvi, si estimes amb amor
incondicional, no et caldrà fer cap plantejament, ni opció, entre estimar al
teu fill o ajudar al món. Perquè no et plantejaràs cap d'aquestes coses com si
fossin opcions. Simplement actuaràs tal com ets tu. I això comportarà el millor
per a tothom. Tant pel teu fill com per la resta del món.
Repeteixo. No has d'esperar que vingui res ni
ningú que arregli el món. Copiant el que deia l'estimat Anthony de Mello, si li
demanes a Déu perquè permet un món amb tanta maldat sense fer-hi alguna cosa,
la resposta sempre serà la mateixa: “Sí que he fet alguna cosa. T'he fet a tu”.
Estima amb amor incondicional. No com a obligació, perquè no seria
incondicional, sinó perquè tu ets així. Sense esperar a veure si hi ha algú més
que faci el mateix. Sense esperar amb el rellotge a la mà que algú et
correspongui. Sense posar-te fites. Sense fer-ho perquè vols arreglar el món.
Només perquè tu ets així.
I, per cert, deixa de veure el món com un abisme
de maldats. La veritat és la que tu vulguis mirar. Ja sé que el que el món ens
“ofereix” sembla un abisme de maldats. Tothom a la seva. Tothom trist i
amoïnat. Però, aquesta imatge del que el món ens “ofereix”, és la que volen
veure tots els egos del món per justificar que cadascú pugui inflar encara més
el seu ego. Barra lliure. Com el món està ple d'ego, i jo no hi puc fer res, no
puc evitar que el meu ego creixi i es faci més fort. I així fins a l'infinit.
Doncs no. L'amor incondicional no l'has de sentir perquè has “analitzat” les
possibilitats de que surti bé i “valgui la pena”. Si analitzes, si hi penses,
només li estàs preguntant al teu ego si li va bé de desaparèixer. Ja us podeu
imaginar la resposta. No t'ho preguntis. Fes el que et surt del cor. I confia
en que tot anirà bé.
Així que el que tu hi veus al món, depèn del
que tu hi poses. I del que tu vols mirar. Si vols mirar maldat. Si et passes el
dia parlant-ne. Només estaràs justificant al teu ego. Perquè se senti “lliure”
de fer el que vulgui. Com “tothom”. En canvi, si estimes amb amor incondicional
només perquè això et fa sentir bé. Si mires cap a les meravelles del món i de
la vida. Si mires cap a les persones que estimen incondicionalment i
calladament. Sense fer-li retrets a la resta del món. Sense fer escarafalls
perquè la resta notin com n'ets de “bo” i “generós”. Aleshores, estaràs afegint
nou amor al món. Però no en vulguis mesurar la quantitat, ni l'èxit.
Estima i fes el que vulguis. Perquè, a més de
ser sempre el millor per a tothom, l'amor incondicional, és d'una tal
intensitat que ningú, ni el que estigui més enfonsat en l'ego, pot evitar que
li entri al cor. Perquè, la persona que el sent no té plantejaments, ni
objectius, ni espera resultat. Ho sent encara que fos l'únic ésser al món que
ho està sentint. Perquè no hi pensa, ni li importa. Estima així perquè ell es
així.
I, encara que et sembli impossible, l'amor d'una
única persona pot canviar el món. Recorda un personatge històric que n'és un
exemple universal que això és així. Jesucrist. Que era un home com nosaltres. I
que, precisament per això, és un bon exemple. No cal que siguis creient. Ni que
discutim si la figura històrica de Jesús va existir o no. Només cal que pensis,
al marge de les infraestructures de la pròpia església, quanta gent prova d'estimar
als altres com diuen que Jesús ho va fer. Fes-ho tu també. Prova-ho. Et
sentiràs millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.