L'única cosa que li importa a la nostra
ànima/consciència és ser qui vol ser. L'únic lloc on vol ser és aquí. L'únic
moment que vol viure és aquest.
Per això l'única pregunta que li importa és
sempre: que vull jo aquí. No li importa el que els altres pensin. No li importa
si el que som no agrada a altres persones. Només li importa ser com vol ser.
Em direu: això és egoisme. De cap manera. Si
la teva única preocupació es estimar-te a tu mateix, i per tant ser allò que
vols ser, aconseguiràs el que vols. Seràs compassiu, perquè és el que vols ser.
T'estimaràs als nens, no pel que pensin els altres, sinó perquè és el que vol
la teva ànima.
Però això només es pot fer d'una manera:
vivint l'ara i aquí. Només podem viure el present. No podem pensar en el futur
ni intentar construir-lo. Això desencadena el nostre EGO, la ansietat, el desig
que se'ns menja per dintre i ens impedeix gaudir del que tenim al davant ara
mateix.
Potser pensareu que això que dic és
incompatible amb viure qualsevol cosa amb passió. I no és així. Hem de viure
cada moment del present amb passió, però no pensar en el futur. La nostra ànima
només vol ser. Fer o tenir són coses que formen part dels detalls de cada
instant. La nostra ànima, mitjançant la intuïció i el sentiment, ja ens dirà el
que vol escollir a cada instant. Però, si fem “plans” o creem desigs, comencem
a crear el “futur”. I futur vol dir: patiments, incerteses, ansietat, por, ...
Por a perdre el que tenim, por a no tenir el que somiem o desitgem, ...
La nostra ànima només vol viure el present. No
sabem el que ens portarà l'instant següent. Però podeu estar segurs d'una cosa:
la nostra vida no és un encadenament de minuts, sinó d'events viscuts. Si teniu
“pressa” per tenir alguna cosa o a algú, no ho tindreu mai. Perquè, desitjant o
patint, no estareu vivint cada moment del present com vol la vostra ànima. No
estareu essent el que ella vol ser. I per tant no tindreu res del que voleu. Si
esteu essent a cada moment el que la vostra ànima vol ser, us arribarà de la
manera més insospitada tot allò necessari per que la vostra ànima segueixi
essent el que vol ser. No obtindreu més del necessari, però tampoc menys.
Heu d'acceptar i estimar tot el que us porti
el present. Sigui “bo” o “dolent”. Perquè no sabeu mai per quin camí, ni en
quin moment, us arribaran les coses.
Si desitgeu alguna cosa o a algú que no acaba
d'arribar, us convertiu en “masoquistes emocionals” i deixeu d'estar pendents
només de l'instant present. Només penseu quan arribarà allò que voleu. Només
penseu en quin moment del “futur” arribarà. I no arriba mai. Perquè no hi ha
futur. Tan sols presents encadenats que només tenen sentit quan “hi sou”
vivint-los plenament amb tota la vostra consciència i intensitat.
Viure així et porta la pau. La vida
s'alenteix. La pots assaborir. No hi ha altra cosa a viure, ni cap preocupació.
I la teva ànima et compensa fent-te arribar experiències boniques per
demostrar-te que està contenta. És així com la nostra ànima crea la seva pròpia
vida. La que vol viure.
Sempre que som el que la nostra ànima vol ser,
notem alegria, salut, veritat, amor, ... Aquest sentiment el genera la nostra
consciència. Aquest és l'únic premi que existeix: la immensa felicitat de ser
qui volem ser. I l'únic càstig és la infelicitat de no ser qui volem ser.
Per això, es tracta d'escollir i no de
desitjar. Escollir, afecta a l'instant, que és el que has de viure. Desitjar,
implica un futur que no arribarà mai perquè, mentre desitges, no vius el
present.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.